Inici Express 25 d’Abril: gravat a foc a la memòria

25 d’Abril: gravat a foc a la memòria

per Alicia Coscollano Masip

Les valencianes i els valencians tenim el 25 d’abril gravat a foc a la memòria. Al caliu de la destrossa borbònica s’ha cuinat a foc lent, per bé o per mal, el que som avui. I si una cosa bona té la commemoració de les derrotes, és que ens carreguen de motius per a seguir lluitant

 

Miquel Iruela López

Portaveu de les Joventuts d’Esquerra Republicana del País Valencià

 

Amb tot, la història s’ordeix en mil telers alhora, i resseguir el fil d’una data permet divertiments medicinals. Recentment estic mitigant els estralls interiors del confinament a cop d’òpera, i per això, perquè necessito compartir-ho, voldria que viatjàrem a un altre 25 d’abril, un poc més lluny, uns quants anys després de la nostra efemèride. De moment, però, agafem un poc d’embranzida.

El 29 de novembre de 1924 mor Giacomo Puccini per les complicacions derivades d’una operació pel càncer de gola que fa temps que arrossega. El fet és rellevant, d’una banda, perquè el compositor signa les òperes més exitoses del seu temps i això el converteix en una superestrella, i de l’altra, perquè la mort interromp abruptament la compleció d’una de les seues obres clau: la famosíssima i incommensurable Turandot. Podem dir que el geni de Lucca signa els seus últims compassos amb el passatge del funeral de Liu, un dels personatges femenins més distingits de la història de l’art total. A partir d’ací, i sobre la base de les notes que deixa l’autor, queda una tasca d’allò més exigent: algú ha d’enllestir la partitura de Puccini, i l’encarregat de fer-ho és el compositor napolità Franco Alfano. Encara viu el debat sobre si la seua versió és la millor o no, però nosaltres anem tirant.

 

Arribem així a l’altre 25 d’abril, el de 1926. Turandot s’estrena al Teatro alla Escala de Milà, enmig d’un clima d’absoluta expectació, amb Arturo Toscanini com a encarregat de dirigir aquest epitafi musical. La figura del director és rellevant, a part de pels seus mèrits, diguem-ne, gremials, per haver estat una veu contra el feixisme molt destacada dins del món de la cultura. Malgrat que va simpatitzar molt breument amb el projecte de Mussolini en el seu primer període, se’n va saber desempallegar i això el redimiria. És així també rellevant en l’episodi que expliquem, perquè el dia de l’estrena mundial d’una de les obres més importants de la història de la música, en arribar l’últim acord que va poder escriure Puccini abans de morir, Toscanini interromp i conclou la representació amb aquestes paraules: “Signore e signori, qui l’opera finisce, perché a questo punto il maestro è morto”. La reacció del públic us la podeu imaginar.

 

Al mític director se li atribueix una altra frase, que personalment considero un bon consell: “siate democratici nella vita ma aristocratici nell’arte”. Perquè l’art és un rebost enorme on hi ha les coses petites, delicioses i de primera necessitat per a superar el dia a dia, però també existeix una lleixa gurmet que hem de saber aprofitar, bé com a teràpia, bé com a diversió. I amb aquest esperit, avui més que mai, ressona un dels passatges més coneguts de Turandot: el Nessun Dorma, l’ària en què Calaf, que ha vist frustrat cada intent d’assolir els seus objectius, invoca la victòria que arribarà gràcies a la seua astúcia i la seua perseverança. I són aquesta astúcia i aquesta perseverança les eines que li calen al País Valencià per a assolir la llibertat que tant anhelem. Així doncs, all’alba vinceremo.

Bona diada, i que visca la terra lliure.

 

 

 

 

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol